ESPONDILOLISI

DEFINICIÓ:

És un transtorn caracteritzat per un dèficit ossi en la unió del cos de la vertebra amb les seves caretes articulars situades en l’arc vertebral. Es considera una fractura per sobrecàrrega amb uns factors predisponents : herència , edat, sexe, estructura articular i del raquis.

L’espondilolistesis es el desplaçament d’una vertebra en relació amb la seva inferior, sent més freqüent en la regió lumbar ( L4-L5).

Els pacients poden no referir simptomatologia o bé poden tenir quadres de dolor local (zona baixa de l'esquena), espasmes musculars , coixera i fins i tot associar-se símptomes neurològics com la ciatàlgia.

RELACIÓ AMB L'ESPORT:

Hi ha esports vertebralment agressius en els que s’obliga a realitzar flexió-extensió de tronc , amb inclinacions i rotacions associades moltes vegades amb càrrega simultània. Són esports en els que és impossible protegir el raquis i alhora assolir el màxim rendiment.

Aquests esports són : salts de trampolí, natació ( papallona i braça), voleibol, waterpolo, handbol, tennis, halterofilia, gimnàstica esportiva i rítmica...

Si no hi ha símptomes dolorosos no cal fer tractament, només cal mantenir un bon to muscular i elasticitat de la musculatura pèlvica, i en general de la musculatura que intervé en la postura ( des dels pectorals fins a fascia plantar).

TRACTAMENT DE FISIOTERAPIA:

Fase aguda ( presència de dolor)

- repòs de l’activitat esportiva i / o immobilització (faixa) amb objectiu exteroceptiu
- teràpia analgèsica ( acupuntura...)
- electroteràpia analgèsica –TENS
- crioteràpia lumbar (fred)
- normes d’higiene postural.

Fase subaguda ( sense dolor)

- massatge
- teràpia analgèsica ( inhibicions musculars,osteopatia,acupuntura...)
- termoteràpia (calor)
- magnetoteràpia ( en el cas de fractura traumàtica)
- cinesiteràpia ( exercicis actius i passius)

La rehabilitació ( exercicis diaris)

- força i mobilitat del tronc : abdominals i musculatura de l'esquena.
- control neuromuscular.
- acondicionament aeròbic : tonificació i elasticitat muscular.

Pregunta al teu fisioterapeuta de confiança perquè t'indiqui els exercicis adequats i controli com els realitzes.

Cirurgia

Si els medicaments, el descans, la modificació de les seves activitats i la terapia no ajuden a alleugerir el dolor, es podria valorar la cirurgia. S'acostumen a necesitar dos procedimients:
- Laminectomia descompresiva -la extirpació del excès de teixit òssi que está exercint pressió sobre els nervis de la columna.
- Fusió espinal -la fusió de les dues vèrtebres involucrades per a prevenir que la vèrtebra llisqui respecte la que té sota i per a estabilitzar aquesta area de la columna.

Exemple d’esport vertebralment agressiu :

NATACIÓ DE COMPETICIÓ:

Tot i que l'aigua és un mitjà terapèuticament molt recomanable, no vol dir que l'esport de competició ho sigui. Hi ha certs estils que poden ser perjudicials a la llarga i si no es realitza una bona tècnica:

Vegeu una mala tècnica de la primera nedadora a l'hora de realitzar una sortida.

- Les deformitats d’una esquena encorvada per l’estil de braça per els moviments repetits amb les espatlles encorvades.

- Certes patades ( estil papallona) produeixen flexions i extensions agresives sobretot en nadadors joves.

- Major esforç de la columna lumbar en la sortida d'esquena pels canvis ràpids de flexió- extensió de tronc.

És important doncs assolir un bon to i força abdominal amb l’objectiu de protegir l’esquena en aquests moviments agressius.

Salut i Esport!