DISTENSIÓ MUSCULAR

La Distensió Muscular o Elongació Muscular es dona quan un múscul es veu sotmès a un sobreestirament però sense arribar a trencar-se en la seva totalitat. Sí que es veuen afectades proteïnes musculars perquè degut al sobreestirament es poden trencar algunes fibres musculars però no hi ha lesió íntegra del múscul.

És una lesió dolorosa i pot donar-se per :

- inadequat escalfament, i un ambient fred.

- per una mala tècnica esportiva, que fa que hi hagi un desequilibri muscular.

- per un gest involuntari en estirament.

- per un excés d'exercici en què el múscul ja no té el mateix estat d'alerta que quan està sense cansament.

- també dependrà del grau d'elasticitat de l'individu.

- per tensió psicològica.

Quan es produeix un sobreestirament o elongació de manera voluntària i previ escalfament muscular podem assolir guanys musculars i articulars beeficiosos pel cos. També se'n diria estirament muscular.

SÍMPTOMES:

- Dolor i dificultat del moviment del múscul lesionat

- Inflor

- Pot aparèixer equimosi ( presència d'hematoma) depenent del grau de lesió.

TRACTAMENT:

- Dia 1 al 3 : Compressió, gel, elevació de l'extremitat per afavorir el retorn circulatori, mobilizació activa indolora, marxa amb crosses ( depenent del grau de lesió ).

- A partir del dia 4 : Entrenament isomètric ( sense moviment articular) indolor.

- A partir del dia 7 : Entrenament a la piscina, estiraments indolors, potenciació isotònica ( amb moviment articular) , començant amb pesos lleugers i primer amb accions concèntriques ( escurçament muscular) i més endavant excèntriques ( estirament muscular) i exercicis funcionals.

- A partir de la setmana 2 : Entrenament isocinètic (des de velocitats angulars ràpides a lentes i des d'accions concèntriques ( en escurçament muscular) a excèntriques ( en estirament muscular), entrenament pliomètric, exercicis específics de l'esport habitual.

DECÀLEG PER CONSTRUIR-SE UN MATEIX

Deu normes daurades per construir-se a un mateix, segons Josep Maria Fericgla (Antropòleg, i col·laborador del programa de Catalunya Ràdio l'Ofici de Viure:

1. Viu cada dia treballant pel teu èxit a la vida, per reconèixer-te i per reconèixer.

2. Aprèn que el teu destí està governat per la paciència. Per estimar s’ha de tenir paciència i la paciència és la millor de totes les virtuts.

3. Fes cada dia taula rasa, recorda el perquè de la teva vida i no aniràs a la deriva.

4. Prepara’t per les mancances, dificultats i desamors quan estiguis nedant en l’abundància.

5. Transforma cada adversitat en un somriure. Quan no rebis el que esperes esforça’t i regala’t un somriure, i no sucumbeixis al fracàs.

6. Recorda que fer transforma els somnis en projectes, els projectes en actes i que els actes canvien la teva vida. Fes!

7. Mantingues el control sobre la teva vida. La millor manera és procurar que la teva casa estigui sempre en ordre.

8. Fes avui el que puguis i no ho deixis per demà. "Deixa-ho per demà" és un pèssim conseller.

9. Sigues essencial. Centra’t i no et dispersis.

10. No t’oblidis de ser sempre tu mateix.

Salut i a contruïr-se!

ESPONDILOLISI

DEFINICIÓ:

És un transtorn caracteritzat per un dèficit ossi en la unió del cos de la vertebra amb les seves caretes articulars situades en l’arc vertebral. Es considera una fractura per sobrecàrrega amb uns factors predisponents : herència , edat, sexe, estructura articular i del raquis.

L’espondilolistesis es el desplaçament d’una vertebra en relació amb la seva inferior, sent més freqüent en la regió lumbar ( L4-L5).

Els pacients poden no referir simptomatologia o bé poden tenir quadres de dolor local (zona baixa de l'esquena), espasmes musculars , coixera i fins i tot associar-se símptomes neurològics com la ciatàlgia.

RELACIÓ AMB L'ESPORT:

Hi ha esports vertebralment agressius en els que s’obliga a realitzar flexió-extensió de tronc , amb inclinacions i rotacions associades moltes vegades amb càrrega simultània. Són esports en els que és impossible protegir el raquis i alhora assolir el màxim rendiment.

Aquests esports són : salts de trampolí, natació ( papallona i braça), voleibol, waterpolo, handbol, tennis, halterofilia, gimnàstica esportiva i rítmica...

Si no hi ha símptomes dolorosos no cal fer tractament, només cal mantenir un bon to muscular i elasticitat de la musculatura pèlvica, i en general de la musculatura que intervé en la postura ( des dels pectorals fins a fascia plantar).

TRACTAMENT DE FISIOTERAPIA:

Fase aguda ( presència de dolor)

- repòs de l’activitat esportiva i / o immobilització (faixa) amb objectiu exteroceptiu
- teràpia analgèsica ( acupuntura...)
- electroteràpia analgèsica –TENS
- crioteràpia lumbar (fred)
- normes d’higiene postural.

Fase subaguda ( sense dolor)

- massatge
- teràpia analgèsica ( inhibicions musculars,osteopatia,acupuntura...)
- termoteràpia (calor)
- magnetoteràpia ( en el cas de fractura traumàtica)
- cinesiteràpia ( exercicis actius i passius)

La rehabilitació ( exercicis diaris)

- força i mobilitat del tronc : abdominals i musculatura de l'esquena.
- control neuromuscular.
- acondicionament aeròbic : tonificació i elasticitat muscular.

Pregunta al teu fisioterapeuta de confiança perquè t'indiqui els exercicis adequats i controli com els realitzes.

Cirurgia

Si els medicaments, el descans, la modificació de les seves activitats i la terapia no ajuden a alleugerir el dolor, es podria valorar la cirurgia. S'acostumen a necesitar dos procedimients:
- Laminectomia descompresiva -la extirpació del excès de teixit òssi que está exercint pressió sobre els nervis de la columna.
- Fusió espinal -la fusió de les dues vèrtebres involucrades per a prevenir que la vèrtebra llisqui respecte la que té sota i per a estabilitzar aquesta area de la columna.

Exemple d’esport vertebralment agressiu :

NATACIÓ DE COMPETICIÓ:

Tot i que l'aigua és un mitjà terapèuticament molt recomanable, no vol dir que l'esport de competició ho sigui. Hi ha certs estils que poden ser perjudicials a la llarga i si no es realitza una bona tècnica:

Vegeu una mala tècnica de la primera nedadora a l'hora de realitzar una sortida.

- Les deformitats d’una esquena encorvada per l’estil de braça per els moviments repetits amb les espatlles encorvades.

- Certes patades ( estil papallona) produeixen flexions i extensions agresives sobretot en nadadors joves.

- Major esforç de la columna lumbar en la sortida d'esquena pels canvis ràpids de flexió- extensió de tronc.

És important doncs assolir un bon to i força abdominal amb l’objectiu de protegir l’esquena en aquests moviments agressius.

Salut i Esport!

BEGUDA ISOTÒNICA CASOLANA

Per a 1 litre de beguda:

1. 4 cullerades soperes de sucre
   
2. 1/4 cullerada de sal
   
3. 1/4 de tassa d'aigua bullint ( del litre reservat).
   
4. 1/4 de tassa de suc de taronja o dues cullerades soperes de suc de limona.

Procedim:

1. Dissolem el sucre i la sal amb l'aigua calenta.
   
2. Afegim el suc de la taronja o llimona.
   
3. Acabem d'omplir el que falti de l'ampolla amb aigua freda.
   

Salut i esforç!

ESFORÇ

"La recompensa es troba en l'esforç i no pas en el resultat. Un esforç total és una victòria completa".

Mahatma Gandhi.