dilluns, 21 de desembre del 2009

MUSICOTERÀPIA 1. VALENTIA.

CAMINS
Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols,
camins vora les estrelles,
camins que ara no hi són.

Vam deixar-ho tot , el cor encès pel món,
per les parets de l'amor sobre la pell,
Erem dos ocells del foc sembrant tempestes,
ara som dos fills del sol en aquest desert.

Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.

Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor,
mai no és massa tard per tornar a començar,
pren la direcció del teu cor.

Camins que ara s'esvaeixen,
camins que has de fer sol,
camins vora les estrelles,
camins que ja són nous.

Sopa de Cabra.

http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY
Salut!

3 comentaris:

  1. Una cançó molt maca. La lletra de la tornada m'agrada molt.

    Aina

    ResponElimina
  2. Que sempre tinguem un camí, encara que siga nou,que sempre tinguem un tresor, almenys que buscar, que sempre ens tinguem,....
    Bonica cançó.

    ResponElimina