Molt bona experiència, la d'aquest diumenge passat.
L'objectiu : acabar la cursa sense lesionar-me. Bé, i baixar dels 60'. Com era la primera vegada que feia uns 10.000 no tenia cap referència ni marca registrada així que els de l'organització em van situar en el caixó de +60'. Per tant aquest era un dels alicients que tenia.
La marca : 51'21''. Personalment, encara que no és un gran registre, em sento molt satisfeta i em suposa un petit estímul per a l'any vinent ( baixar dels 50').
Imatges per al record:
- La sortida, amenitzada per la cantant Beth.
- Les cançons de fons de l'Empordà ( de Sopa de Cabra) i la de I have a Feeling ( ara no en recordo el grup) just en el moment de les sortides esglaonades que s'anaven produïnt ( per ordre de velocitats, dels més ràpids als més lents).
- Un senyora gran , amb cadira de rodes, animant-nos a l'alçada de l'avinguda del Paral·lel.
- I també moltíssima gent animant per tots els carrers per on anàvem corrent.
- Baixant per la Via Laietana, un Mar de samarretes blaves baixant per davant meu. I durant la baixada del carrer i a banda i banda estaven situats dos grups que ens animaven amb sons de Batucada, això va ser una gran empenta cap a l'arrivada. Sensacional!
Us adjunto detalls de la cursa, i us convido a participar-hi l'any vinent!
http://www.cursabombersadmin.com/cat/resultados.php
Salut i cursa!
dilluns, 19 d’abril del 2010
dissabte, 17 d’abril del 2010
MUSICOTERÀPIA 3. BOGERIA.
"QUÈ BOIG EL MÓN"
Què boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí".
Què boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.
Què boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Què boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.
Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.
A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i él millor d'entre els possibles.
Què boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Què boig el món, on no podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.
Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i acada obstacle
refem com si res el camí
constrint a mida el destí.
A contracorrent...
Lax'N'Busto.
Disc : Objectiu: la lluna.
Salut i bogeria!
dimarts, 13 d’abril del 2010
PROPER REPTE : CURSA DE BOMBERS
Aquest diumenge dia 18 d'Abril participaré en la darrera edició de la Cursa de Bombers, que es celebra a Barcelona.
Són els meus primers 10.000m. urbans, i per a mi això és tot un repte. Bé, sí que he fet més de 10km. però per muntanya ( crec que 18km. va ser la darrera) i ja sabem que no és el mateix la duresa de la muntanya que la duresa de l'asfalt, no sé què és pitjor o millor.
Però tant és, el repte és disfrutar-la i acabar-la de la millor manera (sense lesions).
Esperem que la climatologia no ens jugui una mala passada i que ens faci una bona temperatura per a córrer.
Per a més info de recorregut i altres cosetes :
Són els meus primers 10.000m. urbans, i per a mi això és tot un repte. Bé, sí que he fet més de 10km. però per muntanya ( crec que 18km. va ser la darrera) i ja sabem que no és el mateix la duresa de la muntanya que la duresa de l'asfalt, no sé què és pitjor o millor.
Però tant és, el repte és disfrutar-la i acabar-la de la millor manera (sense lesions).
Esperem que la climatologia no ens jugui una mala passada i que ens faci una bona temperatura per a córrer.
Per a més info de recorregut i altres cosetes :
dijous, 1 d’abril del 2010
CAMINADA DE SABADELL A MONTSERRAT
El passat dia 20 de Març vaig participar a la Caminada anual que organitzen els Falcons de Sabadell.
Acompanyada per ma germana i una colla de caminaires Sabadellencs, la majoria.
Varem emprendre la marxa a les 6.30 del matí, des de la seu dels Falcons, i amb el matí encara per començar. El dia començava a clarejar a mesura que avançavem pas a pas, xerrant i comentant la jugada.
La primera parada va ser a Matadepera, després de 3 h. caminant ja era hora de parar 20' a esmorzar, fer un riuet i treure'ns alguna capa de roba que començava a sobrar.
Varem passar per terreny boscós, sendes i camins amb petits desnivells...i en una d'aquestes...una imatge de mal gust, ens varem topar amb un porc senglar mort i degollat. A part d'aquesta petita mala imatge tot el paissatge deixava veure que la primavera estava a poques hores d'arribar.
Per dinar vem parar a Vacarisses, mitja horeta per menjar els entrepans, fer el riuet de rigor i acabar de treure alguna capa més de roba perquè tot seguit ens venia la part final de la caminada, la part dura.
De Vacarisses cap a Monistrol, i des d'aquí vem començar a enfilar cap al Monestir de Montserrat, la part més exigent de la ruta per la inclinació del terreny i perquè ja portàvem més de 8 hores a les cames.
Finalment després de 10h.30 caminant i cansament acumulat, la recompensa era la de sentir-se "gran", realitzat, capacitat per superar un dia llarg ( i el que calgués), un pas darrera l'altre...una pujada d'endorfines molt saludable.
Detall de la ruta ( encara que no està senyalitzat exactament per els pobles on vem passar), però per veure el trocet que hi ha, que no és poc, uns 38km.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=783649
Salut i muntanya!
Acompanyada per ma germana i una colla de caminaires Sabadellencs, la majoria.
Varem emprendre la marxa a les 6.30 del matí, des de la seu dels Falcons, i amb el matí encara per començar. El dia començava a clarejar a mesura que avançavem pas a pas, xerrant i comentant la jugada.
La primera parada va ser a Matadepera, després de 3 h. caminant ja era hora de parar 20' a esmorzar, fer un riuet i treure'ns alguna capa de roba que començava a sobrar.
Varem passar per terreny boscós, sendes i camins amb petits desnivells...i en una d'aquestes...una imatge de mal gust, ens varem topar amb un porc senglar mort i degollat. A part d'aquesta petita mala imatge tot el paissatge deixava veure que la primavera estava a poques hores d'arribar.
Per dinar vem parar a Vacarisses, mitja horeta per menjar els entrepans, fer el riuet de rigor i acabar de treure alguna capa més de roba perquè tot seguit ens venia la part final de la caminada, la part dura.
De Vacarisses cap a Monistrol, i des d'aquí vem començar a enfilar cap al Monestir de Montserrat, la part més exigent de la ruta per la inclinació del terreny i perquè ja portàvem més de 8 hores a les cames.
Finalment després de 10h.30 caminant i cansament acumulat, la recompensa era la de sentir-se "gran", realitzat, capacitat per superar un dia llarg ( i el que calgués), un pas darrera l'altre...una pujada d'endorfines molt saludable.
Detall de la ruta ( encara que no està senyalitzat exactament per els pobles on vem passar), però per veure el trocet que hi ha, que no és poc, uns 38km.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=783649
Salut i muntanya!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)